Noticies

Tota l'actualitat a la teva mà

Vols subscriure't a la news?  Subscriu-te aquí

30/07/2021

Celebració de les Festes de la Terra amb projecció de llums a les esglésies

Declarades com a festes d'interès cultural (FIC), les Festes de la Terra celebrades el 8 d'agost, dia de Sant Ciríac, commemoren la conquista catalana de l'illa d'Eivissa. 

Aquell mateix dia de l'any 1235, Guillem de Montgrí, aliat en l'empresa amb Pere de Portugal i Nunyo Sanç, conquerí la ciutat i el castell en nom de Jaume I. 

Des del mateix moment de la conquista els nous pobladors varen heretar un vell problema, les incursions pirates que han quedat recollides a les cròniques.

Davant les hostilitats dels pirates, tan sols la vila d'Eivissa comptava amb un recinte fortificat al qual podien refugiar-se els seus habitants i els pagesos de la rodalia. 

Al cim d'aquest recinte fortificat es bastí l'església de Santa Maria. Tot i que la fundació de la parròquia és immediata a la conquista, la construcció del temple no va acabar fins al segle XVI, una vegada finalitzada la nau i acabada la capella Fonda (1538).

Lluny de les murades de Vila, els pagesos organitzaren la seua defensa (dificultada per la dispersió de la població) amb la creació una xarxa de torres talaia i predials. A partir del segle XIV, la construcció de les quatre primeres esglésies rurals (Sant Miquel, Sant Antoni, Santa Eulària i Sant Jordi), oferí a la pagesia tant un lloc de culte com un refugi col·lectiu sòlid des del qual poder organitzar una resistència conjunta.

Cadascun d'aquestos temples va aixecar-se en un dels quartons, en un punt prop de la costa. Els habitants del quartó de Portmany varen rebre el privilegi d'edificar un temple l'any 1305 que ells mateixos dedicaren a Sant Antoni. La torre de planta quadrada que forma part del conjunt i compta amb espitlleres medievals a la façana est, així com amb merlets i troneres rematant el mur oest relacionats amb el fet que l'església es va artillar al segle XVI i conservarà dues peces d'artilleria fins al 1869.

El 1726, per atendre l'augment de la població rural, s'inicià la construcció de dos nous llocs de culte a Eivissa.

A les vendes de Labritja i Cas Ripolls es començà la construcció d'una capelleta dedicada a Sant Joan, la construcció de la qual va finalitzar l'any 1770. A instància dels pobladors de les zones anomenades es Vedrans i Benimussa, va començar la construcció d'una segona capella dedicada a Sant Josep, en el qual treballà el mestre Pere Ferro de Dénia des de 1730 i que el 1731 va finalitzar les obres.

L'any 1785 ambdós temples es convertiren en parròquia i s'integraren al projecte general del primer bisbe de les Pitiüses, Abad y Lasierra, que donarà lloc a la creació de quinze parròquies rurals i a la construcció de nous temples, entre els quals hi hagué l'església de Santa Gertrudis. La seua construcció s'inicià el 1786 i va se inaugurada el 1797.


Tornar

 

Subscriu-te a la nostra newsletter

Deixa'ns les teves dades i començaràs a rebre les nostres comunicacions.

 He llegit i accepto la política de privacitat