-
14/03/2023
Constitució del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa i posada en marxa de les actuacions de declaració, protecció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears
A la seu del Consell Insular d'Eivissa, es va constituir el passat 9 de març, el Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa, tal i com preveu la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, amb l'assistència de tècnics o experts en representació de cada un dels cinc ajuntaments de l'illa, representants del Museu Etnogràfic, de l'Arxiu d'Imatge i So, de la Secció de Patrimoni del Consell Insular, així com també, representants d'altres institucions destacades i/o vinculades amb l'àmbit del patrimoni immaterial d'Eivissa, com són l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Federació de Colles de Ball de les Pitiüses i l'Institut d'Antropologia de les Illes Balears (secció d'Eivissa), a més de comptar amb la col·laboració d'Ana Costa Guasch, com a persona de reconegut prestigi dins l’àmbit del patrimoni cultural immaterial de l’illa d’Eivissa.
La presidenta del Consell Assessor, Sara Ramon Roselló, va donar la benvinguda a tots els membres, i els va expressar el seu agraïment per la seua col·laboració en aquesta valuosa tasca. A continuació, va presentar la composició del Consell Assessor, passant a exposar la normativa vigent en matèria de patrimoni cultural immaterial, i fent especial menció en el Reglament d'organització i funcionament d'aquest òrgan de caire tècnic.
La Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears preveu tres categories de protecció: els béns d’interès cultural immaterial compartits BICIMCO, que reconeixen les manifestacions comunes al conjunt de les illes i que representen una sola identitat nacional compartida; els béns d’interès cultural immaterial BICIM, que recullen les manifestacions més representatives del patrimoni cultural immaterial de cada una de les illes, i els béns catalogats immaterials BCIM, corresponents als béns o les manifestacions que, tot i no tenir la rellevància que els permetria declarar-los com a béns d’interès cultural immaterial, tenen prou significació i valor per constituir un bé que s’ha de protegir singularment.
Durant la reunió es va informar sobre les propostes i activitats impulsades pel Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial de les Illes Balears entre els anys 2020 i 2023. A destacar l’organització de Jornades Tècniques anuals, en les que la primera proposta va ser l'impuls de declaració de bé d’interès cultural immaterial compartit al procediment de la navegació amb vela llatina, amb ponència presentada per Antoni Tur Sendic, en representació d'Eivissa (novembre de 2020). La segona proposta va ser la toponímia a les Illes Balears i Pitiüses, amb ponència presentada per Enric Ribes, també en representació d'Eivissa (novembre de 2021). Finalment, enguany es proposa l’etnopoètica, jornada que es celebrarà el proper 17 de març de 2023, amb Marià Torres Torres com a representant d’Eivissa.
També s’ha informat de la posada en marxa de les actuacions següents: la modificació de la denominació i de la protecció de les antigues FIC, Festes d'Interès Cultural, que passen a ser BICIM, béns d’interès cultural immaterials i la creació d’un Registre Insular de Béns Immaterials, entre altres a l'illa d'Eivissa, les Festes de la Terra, i el Primer Diumenge de Maig, que s'afegeixen a llista de BICs immaterials com ara: el procediment tradicional de construcció de parets de pedra seca, les Caramelles de Pasqua, les Caramelles de Nadal, les 4 ballades principals (la Curta, la LLarga, Sa Filera i Ses nou (o dotze) rodades.
Per altra banda, tal i com proposa la Llei de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, s’ha iniciat l’obligat Inventariat del Patrimoni Cultural Immaterial, motiu pel qual s'ha subscrit un conveni de col·laboració (tal com ja varen fer en el seu dia també les illes de Menorca i Mallorca) amb l'IRMU, lnstitut Ramon Muntaner, institució depenent de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya, entitat capdavantera en l'elaboració del obligats inventaris de patrimoni immaterial i que permetrà la cessió de la seua metodologia, fitxes d'inventari i experiència en aquest camp.
Tot i que el Departament fa un parell d'anys ja estava documentant oficis i expressions culturals (el ballar antic, la terrisseria, l'ofici de moliner...) per a iniciar aquest inventari, es preveu la realització d'un Pla d’Actuació que pugui planificar, regir i consensuar les feines de recerca, documentació i elaboració de fitxes d'inventari. A la vegada, ja durant l'any 2022, es va encarregar la realització d'una pàgina web específica per aquest inventari, i des d'on es podrà consultar i accedir a les recerques que es vagin realitzant.
Es va informar dels tres procediments de declaració de BICIM, Béns d'Interès Cultural Immaterial, que ja tenen expedient iniciat: els Passos de Dijous Sant, de Sant Miquel de Balansat; el procediment tradicional de navegació amb vela llatina; l’extracció tradicional de cabres d’Es Vedrà; i, les brulades de corn, xeremia, bimbau, ucs i repic de campanes com a BCIM. Concretament el primer expedient, els Passos de Dijous Sant, de Sant Miquel de Balansat, ja tenen la proposta de la Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni per a què el Consell Executiu, aquest divendres 24, pugui incoar l'expedient de declaració i protecció d'aquest bé intangible.
Així mateix, la consellera Sara Ramón va aprofitar l'avinentesa per donar a conèixer altres projectes en relació al patrimoni cultural immaterial iniciats a Eivissa, com la publicació de beques d’investigació de temàtica etnogràfica i l’enregistrament de vídeoclips sobre oficis i béns patrimonials de transmissió oral. Vídeoclips on un jove fa preguntes a un mestre especialitzat. Durant 2022 se'n feren set capítols, i per enguany 2023, se'n preveu realitzar-ne uns altres tants. Els ja fet són: el d'espardenyes de pitra, el de flaüter, el de la navegació tradicional amb vela llatina, el de parets de pedra seca, el de teixir en teler i dos de cuina tradicional: el sofrit pagès i la salsa de nadal.
Finalment, ressaltar que la Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni, fent-se ressò de la preocupació de la Federació de Colles de Ball, i de les diferents Colles i associacions artesanes, es va proposar al Consell Assessor, dirigir-se a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear per tractar el tema de les epidèmies que afecten actualment a l'illa d'Eivissa a les figueres de pic i especialment a les pitreres. Plantes no autòctones i que per tant no se les pot tractar. Però plantes també que formen part del paisatge pitiús i del seu costumari tradicional. Les figueres de pic tenien la seua funció específica a les cases pageses, i les pitreres, entre altres usos proveïen de pitra per poder fer el calçat tradicional pitiús: les espardenyes de pitra. Si desapareixen les pitreres, s'aboca a l'extinció d'un ofici tradicional que paradoxalment acaba de ser reconegut amb l'Ordre 5/2023 del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica per la qual s'aprova el repertori d'oficis Artesans de les Illes Balears (BOIB núm. 27 de 2 de març de 2023).