-
13/12/2023
Narcís Puget Riquer, l’aquarel·lista d’Eivissa
Tancam 2023 i obrim 2024 amb un dels principals artistes de la història d’Eivissa, l’aquarel·lista Narcís Puget Riquer (1916 - 1983), de qui enguany s’han complit quaranta anys de la seua mort.
S’ha preparat, per a aquesta commemoració, una mostra de trenta-dos aquarel·les que en la seua majoria pertany a la família Puget Reig, però una part de les quals, fins a vuit, és del Fons artístic del Consell Insular d’Eivissa. Segurament ocuparan un lloc preferent al futur Museu d’artistes d’Eivissa que té pensat fer el Consell d’Eivissa, però es farà amb temps, amb seny i sense pressa, amb planificació, trobant el lloc adequat.
A causa d’una malaltia a la vista va poder fer aquarel·les durant poc més de deu anys. El seu bon amic Vicent Ferrer Guasch digué d’aquesta producció artística: que “ell va ser un home al que la vida va tractar malament perquè va haver de deixar de pintar, la seua màxima il·lusió. (...) Narcís era un home amb una sensibilitat especial, tractava l’aquarel·la amb grandiositat, una petita taca tenia una forma extraordinària i té obres que poden estar en qualsevol museu. (...) És un dels millors aquarel·listes espanyols de tots els temps”.
A través de l’exposició, “Narcís Puget Riquer, l’aquarel·lista d’Eivissa, s’ha intentat traçar la trajectòria vital de Narcís Puget: de Vila i la seua rodalia a Santa Eulària des Riu i les estades a Formentera. I també alguns dels retrats que va fer, tres de son pare ancià, alguns dels quals són obres que més l’abstreuen del figurativisme i l’acosten a l’abstracció.
La selecció fotogràfica amb la qual es tanca l’exposició, formada per setze de les seues fotografies, té un sentit. No va ser el cas el de Narcís Puget Riquer de fer diverses fotos prèvies a una obra per preparar-la, com sí que feia, per exemple, Vicent Ferrer Guasch (amb qui compartia jornades de treball artístic) i molts altres. Va ser, gairebé a la inversa; la fotografia per a Puget Riquer es convertí en l’única manera en què va poder mostrar als altres la seua sensibilitat artística: una malaltia als ulls li va impedir continuar dedicant-se a la pintura, per això aquestes fotografies representen el seu testimoni dels paisatges eivissencs, jugant amb contrallums, amb ombres, amb grans enquadraments que ja no va poder plasmar a través del pinzell.
Vull acabar amb un agraïment per a la família Puget Reig, la major de les quals, Guillermina, ha estat comissària de l’exposició, per la seua bona disposició en tot moment perquè aquesta merescuda mostra-homenatge s’hagi pogut portar a terme.